Macià Riutort i Riutort: ÍSLENSK-KATALÓNSK ORÐABÓK XI – DICCIONARI ISLANDÈS-CATALÀ XI buidéil ugg

H < n. H, H >: < MÚS >  si m  ( nom de nota ) ♦ H-ið:  el sol ♦ H dúr  ( o:  H-dúr ) :  si major ♦ í H-dúr: en si major ♦ h moll  ( o:  h-moll ) :  si menor ♦ í h-moll: en si menor Hadríanus < m. Hadríanusar , pl. no hab. >: Adrià m haf <n. hafs, höf> :  1.  < GEN >  mar f,m ( Bal. : f )  ♦ á haf út  ( o:  út á haf ) :  mar endins ♦ á hafi úti  ( o:  úti á hafi ) :  en alta mar, en plena mar ♦ botn hafsins:  el fons de la mar ♦ fyrir vestan haf:  a l'oest de la mar  ( d'Islàndia, i, menys habitualment, de Noruega estant )  ♦ lönd fyrir vestan haf: les terres de la mar occidental  ( designació col·lectiva medieval d'Irlanda, Escòcia, Anglaterra, les illes Shetland, les illes Fèriar, les Òrcades i les Hèbrides )  ♦ handan hafsins:  a l'altra banda de la mar, < LIT >  allèn de la mar ♦ í hafi:  enmig de la mar ♦ deyja í hafi: morir en alta mar, morir a la mar ♦ láta í haf:  salpar, fer-se a la mar, prendre la mar, anar en mar, sortir a mar ( Mall. )  ♦ e-ð fýkur  ( o:  fer ) í hafið:  < LOC FIG >  una cosa se'n va en orris, una cosa va de mal borràs, una cosa fa aigua  ( o:  aigües ) ♦ sigla í haf [út]  ( o:  á haf [út] ) :  salpar, fer-se a la mar, prendre la mar, anar en mar, sortir a mar ( Mall. )  ♦ skip er lagt til hafs:  una nau és apropiada per a navegar-hi en alta mar ♦ skip liggur til hafs:  una nau espera està preparada per fer-se a la mar ( està esperant que bufi el vent o que baixi la marea )  ♦ er fimm dœgra haf til lands:  per mar, la travessia fins a terra són cinc mig-dies ♦ um haf innan:  d'ací d'allà de la mar, d'una banda a l'altra de la mar, amunt i avall per la mar ◊ reiddi þá skip þeirra um haf innan:  [les tempestes havien] empès llur vaixell d'ací d'allà de la mar ◊ kómu þá á fyrir honum þokur ok hafvillur, ok rakst hann um haf innan:  aleshores van aparèixer al seu davant bromes que van fer que perdessin l'orientació, de manera que anaren a la deriva d'ací d'allà de la mar ◊ en er hinn voldugi landaskelfir sá það, skók hann høfuðið, og sagði í huga sér: "hrekstu nú svo um haf innan við margskyns raunir, uns þú nær fundi seifborinna manna...:  i quan el puixant sacsejador de terres ho va veure, va brandar el cap i va dir per a si: "vés errabund d'ací d'allà de la mar, patint tota mena de proves, fins que aconsegueixis de trobar homes de la nissaga de Zeus... ♦ vestan um haf:  de l'oest [estant] a través de la mar ( amb Irlanda, Escòcia, Anglaterra o una altra part de les Illes Britàniques com a punt de partida i Islàndia com a punt d’arribada )  ◊ þá flýði hann vestan um haf:  aleshores va fugir de les Illes Britànniques amb rumb cap a Islàndia ♦ vestur um haf  ( o:  um haf vestur ) :  cap a l’oest  ( o:  per l'oest ) a través de la mar ( en la llengua antiga, Islàndia com a punt de partida i Grenlàndia o les Illes Britàniques com a destinació o bé Noruega com a punt de partida -i Islàndia com a punt de destinació; en la llengua moderna, Islàndia com a punt de partida i Amèrica com a destinació- )  ◊ hann lét búa her vestur um haf:  va fer preparar una host per fer una expedició a les illes de ponent, mar enllà ◊ móðir mín lætur skína í þá von að ég komi sem fyrst vestur um haf:  ma mare deixa entrellucar que té l’esperança que jo me’n vagi a Amèrica tan aviat com pugui ◊ sumir austur um Kjölu, sumir um haf vestur:  alguns [se n’anaren] cap a l’est tot a través de les muntanyes de Noruega, alguns [però, féren] cap a ponent a través de la mar ◊ Önundur var víkingur mikill og herjaði vestur um haf:  l’Önundur era un gran viquing que duia a terme expedicions de saqueig per les terres de l’altra banda de la mar a ponent ( per tant, guerrejava per la zona d'Irlanda, Escòcia, Anglaterra, les illes Zetland, les illes Fèriar, les Òrcades i les Hèbrides )  ♦ → sjór “mar” ♦ → rúmsjór: “alta mar”  ♦ → sjávarmál “nivell de la mar” ♦ → Adríahafið “la mar Adriàtica” ♦ → Asovshafið “la mar d'Azov” ♦ → Dauðahafið “la mar Morta” ♦ → Eyjahafið “la mar Egea” ♦ → Jónahafið “la mar Jònica” ♦ → Karíbahafið “la mar de les Antilles, la mar Carib” ♦ → Kaspíahafið “la mar Càspia” ♦ → Marmarahafið “la mar de Màrmara” ♦ → Miðjarðarhafið “la mar Mediterrània” ♦ → Noregshafið “la mar de Noruega” ♦ → Rauðahafið “la mar Roja” ♦ → Suður-Kínahafið “la mar de la Xina Meridional” euyygpdw. leopardo uggs ♦ → Svartahafið “la mar Negra” ♦ → Tyrrenahafið “la mar Tirrena” 2.  ( heimshaf, úthaf )  oceà m    ( mar oceana ) ♦ → Atlantshafið “oceà Atlàntic” ♦ → Indlandshafið “oceà Índic” ♦ → Kyrrahafið “oceà Pacífic” ♦ → Norður-Íshafið “oceà Àrtic” ♦ → Suður-Íshafið “oceà Antàrtic” 3.  ( vænghaf )  envergadura f    ( d'ales d'ocell & d'avió )   La llengua posseeix dos mots per a designar la mar : haf i sjór ; aquest darrer mot és el més emprat de tots dos quan hom es refereix a la mar en general. Per a les designacions geogràfiques de les mars i oceans, hom empra exclusivament el mot haf , tret de la mar del Nord que hi és Norðursjórinn i la mar Bàltica , que hi és Eystrasaltið . És interessant de remarcar que els noms de les mars i els oceans es poden usar tant amb l'article com sense ell, verbi gràcia: Atlantshaf o Atlantshafið , Kyrrahaf o Kyrrahafið etc. La part de l'oceà glacial àrtic situada al nord d'Islàndia, rep el nom de Dumbshaf o Íslandshaf . Per l'est delimita amb la mar de Noruega, pel nord, amb la mar de Grenlàndia i amb l'estret de Grenlàndia -o estret de Dinamarca, si es vol- per l'oest. Aquesta regió oceànica no té, fins allà on sabem, un nom específic en català.         haf·áll < m. -áls, -álar >: congre m   ( peix Conger conger ) hafa: tenir         hafa sitt fram: sortir amb la seva         hafið þér...?: [que] tenen...? ( a botiga )         hafa uppi á e-u ~ e-m: trobar algú ~ una cosa ( localitzar algú            ~ una cosa que hom cercava ) Hafa "tenir"   Present d'Indicatiu   Sg. 1. hef, < † >  hefi, < † >  hefe tinc, tenc < Bal. > 2. hefur, < † >  hefir, < † >  hefer, < † >  hefr tens 3. hefur, < † >  hefir, < † >  hefer, < † >  hefr té Pl. 1. höfum, < † >  hǫfom, < † >  hǫfum tenim 2 hafið, < † >  hafeð, < † >  hafeþ, < † >  hafet teniu 3. hafa tenen   Pretèrit d'Indicatiu   Sg. 1. hafði, < † >  hafða, < † >  hǫfðom tenia tinguí, tenguí vaig tenir he tingut, he tengut 2. hafðir, < † >  hafðer tenies tingueres, tengueres vas tenir, vares tenir has tingut, has tengut 3. hafði, < † >  hafðe tenia tingué, tengué va tenir ha tingut, ha tengut Pl. 1. höfðum, < † >  hǫfðom teníem tinguérem, tenguérem vam tenir, vàrem tenir hem tingut, havem tingut, hem tengut 2 höfðuð, < † >  hǫfðoð teníeu tinguéreu, tenguéreu vau tenir, vàreu tenir heu tingut, haveu tingut, heu tengut 3. höfðu, < † >  hǫfðo tenien tingueren, tengueren van tenir, varen tenir han tingut, han tengut   Present de Subjuntiu   Sg. 1. hafi, < † >  hafa tingui, tinga < Val. > , tengui < Bal. > 2. hafir, < † >  hafer tinguis , tingues < Val. > , tenguis < Bal. > 3. hafi, < † >  hafe tingui , tinga < Val. > , tengui < Bal. > Pl. 1. höfum, < † >  hafim, < † >  hafem tinguem , tingam < Val. > , tenguem < Bal. > 2 hafið, < † >  hafeð, < † >  hafiþ, < † >  hafeþ, < † >  hafit, < † >  hafet tingueu , tingau < Val. > , tengueu < Bal. > 3. hafi, < † >  hafe tinguin , tinguen < Val. > , tenguin < Bal. >   Pretèrit de Subjuntiu   Sg. 1. hefði, < † >  hefða tingués , tinguera < Val. > , tengués < Bal. > vagi tenir hagi tingut , haja tingut < Val. > , hagi tengut < Bal. > 2. hefðir, < † >  hefðer tinguessis , tingueres < Val. > , tengués < Bal. > vagis tenir hagis tingut , hages tingut < Val. > , hagis tengut < Bal. > 3. hefði, < † >  hefðe tingués , tinguera < Val. > , tengués < Bal. > vagi tenir hagi tingut , haja tingut < Val. > , hagi tengut < Bal. > Pl. 1. hefðum, < † >  hefðim tinguéssim, tinguérem < Val. > , tenguéssim < Bal. > vàgim tenir hàgim tingut , hàgem tingut < Val. > , haguem tengut < Bal., ekki ritm./no lit. > 2 hefðuð, < † >  hefðið tinguéssiu, tinguéreu < Val. > , tenguéssiu < Bal. > vàgiu tenir hàgiu tingut , hàgeu tingut < Val. > , hagueu tengut < Bal., ekki ritm./no lit. > 3. hefðu, < † >  hefði tinguessin, tingueren < Val. > , tenguessin < Bal. > vagin tenir hagin tingut , hagen tingut < Val. > , hagin tengut < Bal. >   Imperatiu   Sg. 2. hafðu!, haf þú! tingues! , tin! < Val. > , té!, ten < Bal. > , jas < Bal. > Pl. 1. höfum! tinguem! , tenguem < Bal. > 2. hafið! , hafið þið! , hafiði! tingueu!, teniu! , jau < Bal. > Infinitiu: hafa tenir , tindre < ekki ritm./no lit. > < † >  Infinitiu de pretèrit : -   Participi de present: hafandi, hafandi, hafandi, < † >  hafandi, hafandi, hafanda tenint , tinguent < ekki ritm./no lit. > , tenguent < Bal., ekki ritm./no lit. > Participi de passat: hafður, höfð, haft, < † >  hafðr ~ hafþr, hǫfð, haft ~ hafat tingut -uda , tengut -uda < Bal. >, < † >  tenut -uda Supí: haft tingut , tengut < Bal. > haf·gufa < f. -gufu, -gufur . Gen. pl.: -gufa >: < † >  variant arcaica de  → hafgúfa “monstre marí” ◊ rétt þykkir mér þér fara vit eptir vexti. Nú mun ek segja þér, at þetta eru sjóskrímsl tvau. Heitir annat hafgufa, en annat lyngbakr. Er hann mestr allra hvala í heiminum, en hafgufa er mest skrímsl skapat í sjónum. Er þat hennar náttúra, at hún gleypir bæði menn ok skip ok hvali ok allt þat hún náir. Hún er í kafi, svá at dægrum skiptir, ok þá hún skýtr upp höfði sínu ok nösum, þá er þat aldri skemmr en sjávarfall, at hún er uppi. Nú var þat leiðar sundit, er vér fórum á millum kjapta hennar, en nasir hennar ok inn neðri kjaptrinn váru klettar þeir, er yðr sýndist í hafinu, en lyngbakr var ey sjá, er niðr sökk. En Ögmundr flóki hefir sent þessi kvikvendi í móti þér með fjölkynngi sinni til þess at bana þér ok öllum mönnum þínum. Hugði hann, at svá skyldi hafa farit fleiri sem þeir, at nú drukknuðu, en hann ætlaði, at hafgufan skyldi hafa gleypt oss alla. Nú siglda ek því í gin hennar, at ek vissa, at hún var nýkomin upp. Nú höfum vér getat sét við þessum vélum Ögmundar, en þó er þat mín hyggja, at af honum hljótir þú verst allra manna":  prou em sembla que el teu enginy és tant com la teva alçada. Així que ara et faré avinent que [el que has vist] han estat dos monstres marins. El primer era una hafgufa i el segon, un lyngbakr . Si un lyngbakr és la major de totes les balenes d'aquest món, la hafgufa és el monstre més gros de tots els que hi ha a la mar. La seva natura és tal que engoleix homes, naus i balenes i tot el que pugui aglapir. Durant dies es manté submergida i quan treu a fora el seu cap i els seus espiracles, mai no es manté a la superfície menys del que dura una marea. Aquest estret que acabem de passar era l'espai que hi ha entre les seves barres; els seus narius i la seva barra inferior eren les roques que heu vist a la mar, i l'illa que s'ha submergit era un lyngbakr . L'Ögmundr flóki ("en Tofa-d'herba") és qui ha enviat, amb les seves arts màgiques, aquestes criatures contra teu, a fi de matar-te a tu i a tots els teus homes. I creu-me si et dic que ell creia que aquest seria el destí de molts més dels qui s'han anegat suara i que ell volia que la hafgufa ens hagués engolit a tots nosaltres. Si adés he navegat per la seva boca ha estat perquè sabia que la hafgufa acabava de sortir a la superfície de la mar. Aquesta vegada hem pogut ullar aquestes arteries de l'Ögmundr, però, això no obstant, tinc per mi que ell et farà patir pitjor que qualsevol altre home haf·gúa <f. -gúu, -gúur . Gen. pl.: -gúa >: < † >  variant de  → hafgúfa “hafgua, monstre marí” haf·gúfa <f. -gúfu, -gúfur . Gen. pl.: -gúfa >: < FOLCL >  hafgua f   o   hafguva f , un monstre marí del folklore islandès haf·kerling <f. -kerlingar, -kerlingar>: tauró m de Grenlàndia  ( peix Somniosus microcephalus )  ( → hákarl ) haf·mús < f. -músar, -mýs >: quimera f , guineu f   ( peix Chimaera monstrosa )  ( → geirnyt ) hafna ¹ < hafna ~ höfnum | hafnaði ~ höfnuðum | hafnað ║ e-u >: 1.  ( neita )  refusar una cosa   ( declinar, negar-se a ) ◊ lát morgundagsins áhyggjur sjá um sig, ǁ þigg sérhvern dag, er forlögin unna þér, ǁ sem vinning; hvorki ástar yndi ǁ átt þú að hafna né glöðum dansi,:  deixa que els maldecaps del dia de demà tinguin esment d'ells mateixos, accepta cada dia que el destí et concedeix com un guany; no refusis ni els delits de l'amor ni les danses joioses ( L'original fa : Quīd sīt | fŭtū[rūm ǁ crās, fŭgĕ | qua̅e̅rĕrĕ ͜   et // quēm fōrs | dĭē[rūm ǁ cūmquĕ dă|bīt, lŭcrō // ādpō|nĕ nēc | dūlcīs | ămō[rēs // spērnĕ, pŭ|ēr, nĕquĕ | tū chō|rēās, ) ♦ e-u er hafnað: una cosa és refusada ♦ hafna boði: declinar una invitació 2.  ( vísa frá )  rebutjar una cosa   ( no acceptar ) ◊ Drottinn hefir hafnað ( silˈlāh, סִלָּה ) hetjum mínum, öllum þeim, er í mér voru, hann hefir boðað hátíð gegn mér til þess að knosa ( li-ʃəbˈbɔr, לִשְׁבֹּר ) æskumenn mína. Drottinn hefir troðið vínlagarþró meynni Júda-dóttur:  el Senyor ha rebutjat  ( o:  refusat ) els meus herois, tots ells, que hi havia dintre meu. Ha proclamat contra meu una festa per esclafar el meu jovent. El Senyor ha trepitjat al cup la verge filla de Judà ♦ hafna trú sinni: renegar de la seva fe, rebutjar la seva fe 3.  ( forðast )  evitar una cosa   ( esquivar, defugir ) ♦ hafna háði: evitar el ridícul hafna ² < hafna ~ höfnum | hafnaði ~ höfnuðum | hafnað ║ sig >: ( leggja við akkeri )  ancorar   ( fondejar a port ) ♦ hafna í þriðja sæti: < ESPORT >  fer tercer[s] hafnabolta·kylfa < f. -kylfu, -kylfur . Gen. pl.: -kylfa o: -kylfna >: < ESPORT >  bat m de béisbol hafna·bolti ¹ < m. -bolta, -boltar>: < ESPORT >  pilota f de béisbol hafna·bolti ² < m. -bolta , no comptable >: < ESPORT >  béisbol m hafn·bann < n. -banns, -bönn >: < MIL MAR >  blocatge m [de port] Hafn·firðingur <m. -firðings, -firðingar>: hafnarfiordès m , hafnarfiordesa f hafn·firskur, -firsk, -firskt: hafnarfiordès -esa hafn·saga <f. -sögu , no comptable >: pilotatge m , practicatge m ( guiatge d'un vaixell cap a fora o cap a dins del port, fet pel pràctic del port ) hafnsögu·bátur <m. -báts, -bátar >: barca f del pràctic hafnsögu·maður <m. -manns, -menn >: pràctic m de port hafra·grjón <n.pl -grjóna>: flocs m.pl de civada hafra·mjöl <n. -mjöls, no comptable>: farina f de civada hafrar <m.pl -hafra>: civada f ( planta Avena sativa ) haf·ræna < f. -rænu, pl. no hab. >: brisa f de la mar, brisa marina, marinada f hafs·botn <m. -botns, -botnar> :  1.  ( sjávarbotn )  fons marí, fons m de la mar ♦ á hafsbotni:  al fons de la mar ♦ skipið liggur á hafsbotni:  el vaixell jeu al fons de la mar 2.  ( innsti hluti víkur eða flóa )  [fons m de] golf m   ( part interior de badia, golf, cala, fiord ) ♦ firðir og hafsbotnar:  fiords i fons de fiords < † >  3.  ( Norður-Íshafið, Dumbshaf )  Oceà Àrtic  ( mar glacial àrtica, sinònim de Dumbshaf. Hom l'entenia com una vasta regió de golfs i badies formats a la paret de glaç perpetu que es creia que unia el Helluland o Illa de Baffin a l'oest i Lapònia a l'est ) ◊ hann réð fyrir hafsbotnum þeim er ganga norður um Helluland og nú er kallað Dumbshaf og kennt var við Dumb konung:  governava tota la zona de golfs i badies que hi ha al nord al voltant de la Terra de Lloses  ( Helluland = Illa de Baffin, entre el Canadà i Grenlàndia )  i que ara rep el nom de Mar Bromosa  ( Dumbshaf )  , mar que deu el seu nom a aquest rei Dumb  ( l'autor de la saga interpreta el nom Dumbshaf com a mar d'en Dumb )  ◊ þriggja missera björg fékk konungur Gesti. Síðan sigldi hann norður með landi og allt fyrir Hálogaland og Finnmörk til Hafsbotna:  el rei va donar a en Gestur provisions per a tres mig-anys. Després, en Gestur va sortir a mar i va navegar cap al nord, tot resseguint la costa noruega, passant per davant el Hálogaland  ( un dels fylkis de Noruega medieval, equivalent si fa no fa als fylkes actuals de Troms i Nordland )  i la Finnmörk  ( una contrada molt més àmplia que no pas l'actual Finnmark noruega; equivalent, si fa no fa, a Lapònia )  , fins a arribar als Hafsbotnar  ( Gestur navega fins a la zona de la mar Blanca )  haf·sjór < m. -hafsjóar, pl. no hab. >: < FIG >  mar f ◊ ég hef ferðast yfir hafsjó tímans til að finna þig:  he travessat oceans de temps per trobar-te ♦ hafsjór af e-u:  una mar de...  ( una gran quantitat de ) ♦ hann er hafsjór af fróðleik: és un pou de ciència, és una enciclopèdia [ambulant] hafs·megin <n. -megins , pl. no hab. >: vastitud f de l'oceà ◊ allmikill harmur er það er vér eigum svo langt hingað að sækja og svo meinfært, fyrst hafsmegin mikið en þá ekki friðsamt að fara um Noreg þeim mönnum er hingað vilja sækja með vináttu:  grandíssimes penalitats en tenim del viatge per venir fins aquí, que ha estat tan llarg i tan perillós: primer vam haver de travessar la gran vastitud de l'oceà i després, travessar Noruega no resulta pas un viatge tranquil o segur als qui hi volen venir amb intencions amistoses haf·svala <f. -svölu, -svölur>: petrell oceànic  ( ocell Oceanites oceanicus ) haft <n. hafts, höft>: 1.  ( fjötur )  lligall m ( bocí de corda emprat per a fermar ) ♦ halda e-n í höftum: tenir algú empresonat -ada ♦ sitja í höftum: estar empresonat -ada 2.  ( á skepnum )  trava f ( per a fermar-hi les potes d'una bèstia, esp. d'un cavall ) 3.  ( þrep, tröppustig )  graó m ( d'escaler ) 4.  ( hindrun )  restricció f ( límit ) ♦ leggja haft á e-ð: posar restriccions a una cosa ♦ leggja haft á lausafé: embargar els bés mobles haftara < f. haftöru, haftörur >: haftarà f ( הַפְטָרָה ) ( fl./pl.: haftaràs og/i haftarot )  ◊ Tóra með haftörum : Torà amb haftarot hafta·svæði < n. -svæðis, -svæði >: àrea restringida haf·tyrðill <m. -tyrðils, -tyrðlar>: gavotí m   ( ocell Alle alle syn. Plautus alle ) hafur <m. hafurs, hafrar>: ( karlkyns geit )  boc m   ( mascle del mamífer Capra hircus ) hafurs·rót <f. -rótar, -rætur>: barba f de cabra, herba barbuda  ( planta Tragopogon porrifolius ) haf·örn <m. -arnar, -ernir>: àguila marina  ( ocell Haliaetus albicilla ) haga·álmur * <m. -álms, -álmar>: om m   ( arbre Ulmus minor ) haga·hlynur <m. -hlyns, -hlynir>: auró blanc  ( o:  arrugat ) , arrugat m , erable m campestre  ( arbre Acer campestre ) hag·fræðingur < m. -fræðings, -fræðingar >: economista m & f haggadah-frásögn <f. -frásagnar, -frásagnir>: <RELIG JUD> hagadà f [de Pèssah], hagadà f [de Pasqua]( relat ritual de l'origen de la Pasqua ) (הַגָּדָה) hagi <m. haga, hagar>: pastura f ( pastiu, pasturatge ) ♦ halda sauðunum til haga: pasturar les ovelles ♦ halda e-u til haga: < LOC FIG >  guardar una cosa ( estotjar una cosa, conservar una cosa: perquè no es perdi o per emprar-la en el futur ) ♦ vera [staddur] úti í haga: trobar-se al ras, en plena natura ◊ e n í sömu byggð voru hirðar úti í haga ( ἀγραυλεῖν ~ ἀγραυλῶν ἀγραυλοῦσα ἀγραυλοῦν :   καὶ ποιμένες ἦσαν ἐν τῇ χώρᾳ τῇ αὐτῇ ἀγραυλοῦντες ) og gættu um nóttina hjarðar sinnar:  i en aqueixa mateixa contrada hi havia pastors que eren a camp ras guardant de nit llur ramat hag·kvæmur, -kvæm, -kvæmt < adj. >: 1.  ( hagstæður )  econòmicament avantatjós -osa  ( que representa un avantatge o benefici econòmic, profitós, rendible ) 2.  ( heppilegur )  favorable, oportú -una  ( idoni ) ◊ á hagkvæmri tíð bænheyrði ég þig, og á hjálpræðis degi hjálpaði ég þér:  en temps favorables et vaig escoltar i en el dia de salvació et vaig ajudar ◊ til þess að vér öðlumst miskunn og hljótum náð til hjálpar á hagkvæmum tíma:  per tal que obtinguem misericòrdia i trobem gràcia per a un auxili en el temps oportú hagla·byssa <f. -byssu, -byssur . Gen. pl.: -byssa o: -byssna>: escopeta f de cartutxos         tvíhleypt haglabyssa: escopeta de cartutxos de dos canons         afsöguð ( o: afskorin) [tvíhleypt] haglabyssa: escopeta de cartutxos            amb els canons retallats hagnaður < m. hagnaðar , no comptable >: benefici[s] m[.pl] , guany[s] m[.pl] ♦ hagnaður af sölunni: el[s] guany[s] de la venda ♦ selja e-ð með góðum hagnaði: vendre una cosa amb un bon benefici ♦ verslunin skilar hagnaði: el negoci  ( o:  la botiga ) dóna beneficis hag·nýtur, -nýt, -nýtt: pràctic -a, d
botas ugg cibernético
uggs baratos para crianças
uggs fear
ugg støvler tilbud
ugg joggesko
Erma Odrach

Erma Odrach

21
Followers
114
Following
ermaodrach.blogspot.ca
Toronto / Translator of novel Wave of Terror by Theodore Odrach. Author of Alaska or Bust and Other Stories (Crimson Cloak Publishing).
Erma Odrach
Boards
Pins
Alaska or Bust and Other Stories
51 Pins
Alaska or Bust and Other Stories / Alaska or Bust and Other Stories
(Crimson Cloak Publishing)
Wave of Terror: a Novel (Soviet lit; WW2story)
51 Pins
Wave of Terror: a Novel (Soviet lit; WW2story) / Soviet literature. "A microcosm of Soviet history." Everything Soviet.
Books
22 Pins
Books / Books
Favorite pieces of artwork
17 Pins
Favorite pieces of artwork / art work
Vegetable gardening and flowers
11 Pins
Vegetable gardening and flowers / Veggies, flowers
Best foods and drinks ever
21 Pins
Best foods and drinks ever / food
Dogs and Cats
19 Pins
Dogs and Cats / Dogs and Cats
What's Happening on Bank Street.
1 Pin
What's Happening on Bank Street. / It's all about Bank Street - the people, the houses, the neighborhood.
Short Stories in Magazines - Eclectic
3 Pins
Short Stories in Magazines - Eclectic / Short stories from around the world - all genres
Candles, soy - The Fragrance Lab
23 Pins
Candles, soy - The Fragrance Lab / candles, soy
More ideas from Erma
Soy Candles Steel City by David Thorne Art Artistic

Soy Candles Steel City by David Thorne Art Artistic

Hamilton Ontario Websters Falls Waterfall Scented Soy Candle

Hamilton Ontario Websters Falls Waterfall Scented Soy Candle

Handmade Scented Candle Toasted Marshmallow Baked scents

Handmade Scented Candle Toasted Marshmallow Baked scents

Luxury Soy Candle Forbidden Fruit Wildberry

Luxury Soy Candle Forbidden Fruit Wildberry

Coconut Soy Candles Coconut & Lime Scented Tropical

Coconut Soy Candles Coconut & Lime Scented Tropical

A Glimpse
Hudson ValleyGarlicOnionsReduce CholesterolYummy FoodHealthy FoodFood StylingFruits And VegetablesHealth FitnessFruitsVegetablesMealsSpecial ImagesI ThinkDead NatureLiveOrchardMy GardenHealthTransferFoodForward

Red onions, garlic, and shallots at Olde Hudson

Stilleven met bloemen in een glasvaas, door Jan Davidsz. de Heem (1650-1683) BESCHIKBARE FORMATEN: * Papierformaat: 17 x 22-inch (afbeelding: 13.2 x 20) * Papierformaat: 13 x 19 (afbeelding: 11 x 16,6) * Papierformaat: 9,5 x 13 (afbeelding: 7.2 x 11) Archivering Inkjet op Fine Art papier Matte afwerking - witte randen - getextureerde oppervlak SYNOPSIS Een stilleven van de Nederlandse Gouden eeuw met rozen, tarwe, koe peterselie, narcissus, sweet pea, kamperfoelie, anemone en andere plan...
Painting FlowersFloral PaintingsFlowers VaseWild FlowersPainting ArtStill LifeInterior WallpaperWall WallpaperPattern WallpaperThe ArtistVesselsEdgeLiveHairstylesSpacesArtistsFramesNatureWorkshopLandscapesBoxScreenPrintsProjectsPlantsForward

Still Life with Flowers in a Glass Vase by Jan Davidsz de Heem from Rijksmuseum

Soy Candles Jingle Bells Winter Cranberry

Soy Candles Jingle Bells Winter Cranberry

1942_EST' ZA CHTO VYPIT'!.jpg (640×814)
Retro PostersVintage PostersWw2 PostersSoviet UnionSoviet ArtWwiiSocialist RealismThird RomePropaganda ArtWarAdvertisingOf WarHistoryForward

propagandistic Soviet poster from WWII

Resultat d'imatges de A. Kokorekin carteles
Soviet ArtPropaganda ArtMilitary ArtWorld War IiSoviet Union FlagPoster DesignsRed ArmyKriegAdvertising CampaignSecond World WarWarHistoryT-shirtCartelitosAllForward

Resultat d'imatges de A. Kokorekin carteles